| València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials – vol. 9545, s. f. |
| Publicació de la fitxa: 2026-02-05
Darrera modificació: 2026-02-05 |
| Bases de dades: | FalconAr |
| Fons: | Carmel Ferragud |
| Descripció |
| Autor: | Ana Pérez Varela |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | parcial |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Testament |
| Per unitat productora: | Notarial |
| Matèria |
| Testament |
| Matèria (FalconAr) |
| Personal: | dones – falconer |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | València (regne) |
| Localitats: | València |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials |
| Signatura: | vol. 9545, s. f. |
| Òlim: | Jaume Vinader, notari de València. |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 15 febrer 1464 |
| Lloc: | València |
| Llengua |
| Català |
| Contingut |
| Regest |
| Dolça, muller de Francesc Gomis, falconer, fa un testament que anula tots els anteriors. Fa marmessors Jaume Perales, prevere, i l'honorable en Tomàs Sorell, ciutadà. Manté la sepultura on vulguen els frares en Santa Maria de la Mercè. Deixa tot a l'esmentat Sorell ja que és el que considera més just pel deute que tenia amb Jaume Sorell, possiblement el pare, del qual era serventa. Fan de testimonis Pere d'Anyó, calderer, Jaume Bernat i Pere Ortolà, sastres. |
| Persones relacionades |
| 1. Francesc Gomis (fl. 1459) - esmentat |
| 2. Tomàs Sorell (fl. 1462 – 1464) - hereu, marmessor |
| 3. Pere d' Anyó - testimoni |
| 4. Jaume Vinader (fl. s. XV-1) - notari |
| 5. Dolça (esposa de Francesc Gomis) (fl. 1459 – 1464) - testador |
| Text |
| Transcripció: | «yo, pensant en la salut de la mia ànima e ruminant ma consciència, trobe en veritat que yo, stant en casa o servey de l'honorable en Jacme Sorell, quòndam, ciutadà de la dita ciutat de València, en diverses partides e jornades me son proveïda e ajudada dels béns de aquell, és a saber, en diners comptants que li he presos pujans a suma de cinch mília sous o més. E atenent que los meus béns no poderen bonament bast a satisfer e contentar lo hereu de aquell, per tant, reconexent bona fe e la veritat del dit feyt com és pasada e confesant lo que dit és». |
| Bibliografia |
| Reproduccions: | ACCV  |
| Catàlegs: | Catàleg ACCV |
|
