Ruffo de Calàbria, Giordano (m. 1256)
Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2025-03-27
- Categoria social i professional
- familiar/domèstic - funcionari reial - noble
- Comentaris
- Noble calabrès. Era nebot de Pietro (I) Ruffo di Calàbria, comte de Catanzaro i conseller de l'emperador Frederic II Stupor Mundi (1194 – 1250), rei de Sicília. Frederic nomenà Pietro justicier i gran mariscal del regne meridional, i tutor del seu fill Conrad (IV), i és Pietro qui assistí a la mort de l'emperador i no pas Giordano, com s'ha suposat. L'emperador acollí Giordano a la cort com a 'familiar' i el 1239 el nomenà castellà de Montecassino i més tard cavaller de la mariscalia imperial («marescallus»; segons el seu testimoni, «miles in marestalla», que era un càrrec de segon ordre respecte del de mariscal). Com el seu oncle, a la mort de l'emperador (1250) es negà a reconèixer Manfred de Sicília (1232 – 1266) i s'aproximà al papa, i Manfred respongué confiscant tots els béns dels Ruffo. Pietro es va exiliar a Terracina, a l'estat papal, on el 1257 uns enviats de Manfred el mataren. Giordano havia caigut presoner de les tropes de Manfred el 1256; aquest manà que l'enceguessin i Giordano morí al cap de poc a causa de les ferides als ulls. Autor del primer tractat d'hipiatria escrit a l'Occident llatí medieval (Liber de medicina equorum, c. 1250-1254), que va tenir una gran difusió tant en llatí com en traduccions posteriors a moltes llengües vernacles.
- Bibliografia
- Russo (1962), Medici e veterinari calabresi ...
Trolli (1990), Studi su antichi trattati di ..., esp. pp. 17-21
Keil (1992), "Ruffus, Jordanus"
Gaulin (1994), "Giordano Ruffo et l'art ..."
Gualdo (2005), "Ippiatria"
Montinaro (2013), "La tradizione romanza del De ...", esp. p. 324
Montinaro (2015), La tradizione del De medicina ..., pp. 9-14
- Enllaços
- Wikipedia IT
Treccani.it (Gualdo 2005)
- Variants del nom
- Ros de Calàbria, Jordan
Lluís Cifuentes |
