Base de dades

Id FalconAr 

Documents | Persones

nom2617 (30 / October / 2026)

Cruïlles, Joan de (m. 1423)

Creació de la fitxa: 2015-07-27
Darrera modificació: 2025-07-05
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Noble sicilià d'origen català, segon representant de la branca siciliana del llinatge dels Cruïlles, senyor de les baronies de Francofonte, Calatabiano i Cadra. Era el segon fill de Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge i de Bestracà, que el 1391 fou camarlenc del rei Martí a Sicília, on es distingí en la repressió de la revolta dels barons que s'oposaven al domini de la Corona d'Aragó. Com a recompensa, el pare va obtenir extenses baronies a l'illa (Francofonte, Terranova, Monforte, Calatabiano, etc.), que al morir (1402) deixà en herència als seus fills, sobretot al segon, Joan (el qual ja en regia algunes des d'abans de la mort del pare, almenys des de 1398). Casat amb Maria d'Alagó, baronessa de Scordia Soprana, amb la qual va tenir diversos fills, entre els quals l'hereu, Berenguer (mort c. 1456). Vers 1410-1412 anà a Barcelona a cercar un metge que li curés una malaltia que patia, que li dificultava cavalcar. El 1368 induí Bartolomeo Spatafora (fl. 1368), de Messina, segurament menescal, a elaborar un tractat de menescalia en sicilià (Libru di la maniscalchia di li cavalli). Aquest tractat, fonamentat en el De medicina equorum de Giordano Ruffo de Calàbria (m. 1256), sovint ha estat pres com una traducció d'aquesta obra (De Gregorio 1904 i 1905; Palma 1924). Se'n conserva l'inventari de béns, amb una biblioteca de 18 volums (Bresc 1969).
Bibliografia
De Gregorio (1904), "Notizia di un tratatto di ..."
De Gregorio (1905), "Il Codice Cruyllis-Spatafora in ..."
Palma (1924), "Per un trattato di mascalcia in ..."
Bresc (1969), "La bibliothèque de Giovanni de ..."
D'Arienzo (1970), Carte reali diplomatiche di ..., p. 443, núm. 9
Enllaços
GEC: Cruïlles (Armand de Fluvià)
GEC: Berenguer de Cruïlles (Santiago Sobrequés)
CASVI: SALVIt

Lluís Cifuentes

Universidad de Alicante
Institut interuniversitari
Universitat de Valencia
Institut Lopez Piñeiro