Base de dades

Bendit Caravida (fl. Barcelona, 1383 – 1398)

Categoria social i professional

físic - jueu

Activitat professional

Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I) - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós

Tipus de formació

Oberta

Formació oberta

Llicència en medicina, 1383
Examen en medicina, 1386
Examen en medicina, 1394

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona

Comentaris

Metge (físic), jueu, de Barcelona. Estant al servei de l'infant Joan, despres Joan I el Caçador (1350 – 1396), aquest li atorgà, com a lloctinent general del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), una llicència extraordinària per a exercir la medicina tot i no haver-ne estat examinat, però el batlle reial de Barcelona no la reconegué i el perseguí per intrusisme. Apel·là al rei, i aquest l'emparà (1383). Per afermar millor la seva situació legal, tres anys més tard, essent també metge de la casa del rei, sol·licità ser examinat tant en medicina com en metafísica, filosofia natural i astrologia. S'organitzà un acte solemne, ben descrit a la documentació, i el tribunal, format a instància dels funcionaris reials, l'integraren el metge cristià Berenguer Candell (fl. 1362 – 1386) i el metge jueu Umer Tauell (III) (fl. 1358 – 1393). Havent estat aprovat, el rei Pere li lliurà una llicència per a exercir arreu de la Corona d'Aragó. Arran del pogrom de 1391 es convertí al cristianisme amb el nom de Lluís de Jonqueres, i com a conseqüència d'això hagué de sotmetre's a un nou examen (1394). El 1393 obtingué un salconduit per traslladar-se a França amb la seva família. Juntament amb altres destacats conversos de Barcelona, entre els quals Pere Pujol i Francesc (I) de Pedralbes, fundà una capella al lloc de la sinagoga i en promogué la conversió en convent de trinitaris (1395). En els anys 1396 i 1398 comprà esclaves a Barcelona.

Bibliografia

Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", pp. 491-492
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 578-580, doc. 380
Cardoner i Planas (1943), "El médico judío Selomó ...", pp. 377, 380 i 391-392
Sobrequés i Vidal (1947), "Contribución a la historia de ...", pp. 95-96
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 10 ("Benito Caravida")
Madurell i Marimon (1956-1957), "La contratación laboral judaica ...", pp. 89-90, doc. 91
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 73-76, doc. 46
Sobrequés i Vidal (1975), Societat i estructura política ..., p. 170 (de Rubió, amb la sign. errònia)
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans, s. v. 'Bendit Caravida' i 'Lluís de Jonqueres' (no identifica aquest darrer)
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Bendit Caravida'
Rich i Abad (1992), La comunitat jueva de Barcelona ..., p. 173 (de Cardoner, interpretació errònia)
Hernando i Delgado (2003), Els esclaus islàmics a Barcelona ..., pp. 572 i 617, doc. 738, 740 i 845
Riera i Sans (2006), Els poders públics i les ..., pp. 482-484, doc. 296
Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., pp. 77, 107-109, 116n, 129, 160 i 202-203, doc. 31-32
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans

Variants del nom

Jonqueres, Lluís de

Lluís Cifuentes