Argellata, Pere d' (m. Bolonya, 1423)
Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2019-11-18
- Categoria social i professional
- físic-cirurgià - professor
- Comentaris
- Cirurgià bolonyès format en medicina. Deixeble de Guiu de Chaulhac (c. 1298 – 1368). Ensenyà lògica, astrologia, medicina i cirurgia a l'Estudi de Bolonya (1392-1421), on havia aconseguit el mestratge en arts i en medicina el 1391. Com a cirurgià, gaudí d'una gran reputació, particularment en el tractament de les hèrnies, la litiasi renal i els ossos. Autor d'un tractat de cirurgia molt elaborat que constitueix un ampli comentari al quart llibre de l'obra d'Ibn Sīnā, Canon medicine, Traductor: Gerard de Cremona, fet a la llum del tractat de Guiu de Chaulhac, Inventarium sive collectorium in parte chirurgicali medicinae i dels d'altres autors, però també de la seva experiència personal. El 1410 féu l'autòpsia al cadàver del papa Alexandre V, mort sota sospita d'enverinament, i l'embalsamà segons els principis de la seva obra (dsrita al tractat XIII, llib. V). — El seu nom, tant en els manuscrits i impresos llatins com en les traduccions catalana, italiana i francesa de la seva obra, presenta formes divergents: Argelata, Argilata, Arzelata, Largelata, Arelata, La Gerlata o La Cerlata (sovint també amb dues eles, amb “de” o “di”); tot i que sembla que prové de la comarca d'Argelato, prop de Bolonya, la forma amb dues eles és la que s'ha imposat.
- Bibliografia
- Crespi (1962), "Pietro Argellata"
- Enllaços
- Treccani.it
- Variants del nom
- Argilata, Pere d'
Lluís Cifuentes |
