| Publicació de la fitxa: 2010-11-30
Darrera modificació: 2015-03-10 |
| Bases de dades: | Translat |
| Descripció |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Història d'Amic i Melis, versió 1 |
| Identificació de l'obra: | Codi de Translat: TCM 0.1.1 |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | s. XIV-2 |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Matèries: | Literatura - Prosa
Doctrina moral - Exemples |
| Contingut |
| Conservació: | completa |
| Íncipit |
| Íncipit text: | Devets saber que en temps que·l rey Pipí regnave en França, pare que fo de Carles Maynes ... |
| Font: | Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | ... amdosos en hu vas jaguesse[n], dels cals les ànimas cavellaregen en la glòria de paradís. |
| Font: | Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars |
| Altres persones relacionades |
| Altres: | Francesc (fl. s. XV-1) {Compilador} |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Barcelona - BC - Manuscrits - 487 - 81v-89r |
| Bibliografia |
| Edicions: | Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars, pp. 121-144 |
| Bibliografia: | Coll i Alentorn (1928), "El Libre de les Nobleses dels ..." pp. 314-346
Soberanas (1984), "Ami et Amile, una nova versió ..." |
| Observacions |
| Hi ha dues tradicions majors de la llegenda. La tradició hagiogràfica arrenca de la Vita Amici et Amelii carissimorum (s. XII). La tradició novel·lesca o secular es documenta en una epístola llatina de Raoul de Tourtier (mort el 1114) i pren la seva forma més completa en la cançó de gesta Ami et Amile (ca. 1200). Aquesta versió pertany a la tradició hagiogràfica, potser a través d'un text francès (Aramon i Serra (1934), Novel·letes exemplars p. 19).
Versió incorporada al Llibre de les nobleses dels reis, compilat per un cert Francesc (fl. s. XV-1) a mitjan segle XV (Coll i Alentorn (1928), "El Libre de les Nobleses dels ..." pp. 343-344). S'ha suggerit que el model d'alguns materials, inclosa aquesta versió, és de la segona meitat del segle XIV (Cingolani (2008), Libre dels reis pp. 20-21). |
