Aristòtil (pseudo). Llibre de doctrina [Català]. Traductor: Anònim
Aquesta obra és:
Traducció de: Aristòtil (pseudo). Poridat de las poridades [Castellà]. Traductor: Anònim
Traducció de: Aristòtil (pseudo). Sirr-al-'asrār [Àrab]
| Publicació de la fitxa: 2015-02-24
Darrera modificació: 2026-03-01 |
| Bases de dades: | Sciència.cat, Translat, Gnòmica |
| Identificació |
| Autor: | Aristòtil (pseudo) |
| Títol regularitzat: | Llibre de doctrina |
| Altres títols: | Llibre de doctrina del rei En Jaume d'Aragó
Llibre de saviesa del rei En Jaume d'Aragó |
| Traductor: | Anònim |
| Llengua: | Català |
| Data: | estimada - ante 1323 |
| Contingut |
| Altres persones relacionades |
| Recopilador: | Jaume II el Just (1267 – 1327) |
| Transmissió |
| Manuscrits: | El Escorial - RBME - Manuscritos - M.I.29 - ff. 1r-15r
Madrid - BNE - Manuscritos - 921 - ff. 31va-43rb |
| Atestacions documentals: | - Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2999, ff. 87v-93r – 18 juliol 1323 – ítem 558a
- Cervera - ACSG - Fons notarials: Cervera – Pere Joan Valentí, àlias Falcó, ff. 25r, 29r-34r, 85r i 89v – 1439 – ítem 18.2
|
| Bibliografia |
| Edicions: | Llabrés y Quintana (1908), Libre de Saviesa del Rey En Jacme ..., pp. 1-88
Castro y Calvo (1946), Libre de saviesa del rey Don ..., pp. 9-87 - Transcripció del ms. BNE 921. Inclou els eclipsis afegits al ms.
Kasten (1957), Seudo Aristóteles: Poridat de ..., pp. 89-91 - fragmentària - Transcripció de l'apartat sobre la fisiognomonia del ms. Escorial M.I.29.
Solà-Solé (1977), El Llibre de doctrina del Rei ... - Edició del ms. BNE 921, col·lacionada amb el ms. Escorial M.I.29.
Garrido Valls (2009), Jaume I: Llibre de saviesa ... |
| Bibliografia: | Kasten (1934), "Several Observations Concerning ..."
Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ..., II, p. 125
Riera i Sans (1981), "Una nova edició del Llibre de ..."
Wittlin (1984), "Consells per a prínceps catalans ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 174-176, 179, 199, 222, 430-433 i 436
Conca - Guia (2024), "Motivació, contingut i datació ..."
Conca - Guia (2024), La saviesa de transmissió ..., pp. 563-565
Tous Prieto (2025), "Els Proverbis de Salomó ...", pp. 65-70 |
| Observacions |
| En relació amb la font (Aristòtil (pseudo), Poridat de las poridades, Traductor: Anònim), al Llibre de doctrina falten fragments del text castellà i el lapidari (tractat vuitè), i alguns tractats estan desordenats. N'extreu principalment l'Epistola de dieta servanda i l'apartat sobre la fisiognomonia («trachtat de lles fayzons dells hòmens»).
El Llibre de doctrina s'ha atribuït a Jaume i i a Jaume II, i també s'ha dubtat que sigui obra de cap rei (Riera i Sans (1981), "Una nova edició del Llibre de ..."); el pròleg diu "e jo, rei En Jacme d'Aragó" (ms. Madrid) i "jo, rei En Jacme" (ms. Escorial). El darrer editor l'ha presentat com a obra de Jaume I (Garrido Valls (2009), Jaume I: Llibre de saviesa ..., pp. 29-42); ho seria si es pogués identificar l'obra amb un Liber regis Jacobi que reclama Jaume II el 1319 (Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., II, p. 36). Les prediccions dels eclipsis dels anys 1290-1295 que hi ha al manuscrit de Madrid poden ser independents de l'obra (Riera i Sans (1981), "Una nova edició del Llibre de ...", p. 112). Es poden considerar un terme ante quem del manuscrit. (i doncs del Llibre de doctrina); Rubió i Balaguer (1984-1986), Història de la literatura ..., II, p. 125 les considera una terme post quem. Cifuentes (2006), Conca-Guia (2024) i Tous (2025) el vinculen a Jaume II. El primer el considera un recull d'extrets de lectures del monarca de la seva etapa formativa (d'abans de 1289).
A la cambra reial de Jaume II n'hi havia un exemplar el 1323 (Martínez Ferrando (1962), La Cámara Real en el reinado de ..., ítem 41; Zamuner (2005), "La tradizione romanza del ...", p. 68). L'obra va ser emprada a la família reial com a manual formatiu dels joves infants fins avançat el segle XIV. Aquesta circulació intensa explicaria que ens n'hagin arribat dos testimonis manuscrits el contingut dels quals no és del tot coincident. |
|
