Projectes

A banda del tractats de falconeria esmentats al punt 2.1, dues obres, conservades en diversos manuscrits i en llengua italiana, presenten un interés per a l’estudi d’aquesta modalitat de caça a la Corona d’Aragó i també hauran de ser estudiades:

a) La Hopera de citraria, conservada en un manuscrit (Biblioteca d’El Escorial, ms ç IV 6), va ser composta per Alfonso Caracciolo i dedicada a Antonio Siscar —membre d’una família d’origen valencià al servei del rei Ferran— i presenta la singularitat d’ocupar-se fonamentalment dels aspectes cinegètics propis de la falconeria, a diferència d’altres obres, el contingut de les quals es principalment terapèutic, dirigit a la cura de les aus de caça.

b) Lluís de Besalú (Aloisio Besalu), autor català, va compondre al tercer quart del segle XV un tractat de falconeria per al duc de Milà, el Libro de piaceri e doctrina de li uccelli. D’aquesta obra ens ha arribat la seua reelaboració posterior —duta a terme per Giovanni Belbasso da Vigevano— en cinc manuscrits italians (Brussel·les, Bibliothèque Royale, 10217; Torí, Archivio di Stato, B J a.VIII.2; Milà, Biblioteca Trivulziana, 2141; Londres, British Library, Add. 25092; Torí, Biblioteca Reale, Varia 150). Les diferents opinions expressades sobre la llengua de composició del tractat original (català o italià) no resten interès per a l’estudi de la falconeria a la Corona d’Aragó a aquesta obra de caràcter enciclopèdic i d’autor català.

a) Arxiu de la Corona d'Aragó. Gràcies al portal PARES és possible accedir a bona part de la documentació de la Cancelleria reial, i particularment als llibres de la Tresoreria i Escrivania de ració, dins el Mestre racional. Aquests són els llibres on s'anotava la comptabilitat de la casa reial i on figuren els pagaments a tots els implicats amb les activitats cinegètiques, que ací ens interessen. Comptem amb antecedents que ens permeten orientar la cerca convenientment. Un dels membres ja va fer un buidatge de l'època de Pere el Cerimoniós, i el regnat de Joan I ens és ben conegut gràcies a l'obra de l'historiador Josep M. Roca. Per això pretenem orientar la nostra cerca a l'època del regnat d'Alfons el Magnànim (1416-1458), mai explorada sistemàticament des de la nostra perspectiva, bàsicament cap a la segona meitat del segle XV, on es pot situar també la cronologia i ubicació dels textos que ací interessa editar.

b) Arxiu del Regne de València. Per l'experiència que ja tenim alguns dels membres del projecte, efectuarem un buidatge de documentació en aquest arxiu procedent de les següents seccions: Mestre racional, Governació i Batllia.

c) Arxiu del Regne de Mallorca. Gràcies al treball dut a terme per diversos investigadors, podem fer un seguiment a aquelles seccions d'aquest arxiu que permeten obtenir un major rendiment.  És per això que s'intervindrà sobre les seccions i sèries documentals següents: Governació (Processos i Lletres reials), Reial Patrimoni i Batllia.

Aquesta informació serà inclosa sistemàticament en una base de dades per al seu posterior maneig en la recerca. Aquella documentació amb major interès serà digitalitzada per a la seua transcripció. A partir de tota la informació aconseguida elaborarem diversos estudis que presentarem en els diferents congressos i que publicarem en revistes indexades.

L’anàlisi de tota la informació proporcionada per les fonts esmentades en els apartats precedents conduirien a la redacció d'una síntesi sobre la falconeria a la Corona d’Aragó, on es recolliren tots els aspectes relacionats amb l’activitat: la participació dels diversos col·lectius socials (reis i senyors, falconers, burgesos, dones, artesans, sanadors, pagesos, etc.), els animals emprats per a la caça i els perseguits, les tècniques d’ensinistrament i de caça, els espais afectats per l’activitat, els coneixements desenvolupats, la seua creació i transmissió, les regulacions normatives, la simbologia de les aus i dels caçadors i qualsevol altre aspecte rellevant.

Un altre espai on es pretén començar a explorar és en la literatura medieval i renaixentista catalana. Són nombroses les referències que s'hi poden trobar a les activitats cinegètiques i en particular la caça amb ocells i tot el que s'hi relaciona. En aquest sentit, la relació amb el grup de recerca Sciència.cat resultarà de gran ajuda, per ser aquest -el buidatge de fonts literàries des d'una perspectiva científica i tècnica- un dels objectius que desenvolupa. Particularment es pot fer una aproximació a obres com l'Espill, de Jaume Roig, Curial e Güelfa o Tirant lo Blanc. Aquest, que pot considerar-se l’objectiu final de tot el projecte,  es completaria en un segon projecte d’investigació.